Sempre que vaig a muntanya recordo el
que va deixar escrit un soldat anònim de l’exèrcit d’Alexandre el Gran, això va
esser l’any 401 abans de Crist quan s’arrossegava per les valls del Karakorum
tot resseguint el riu Indus i els seus afluents: ‘El millor de les muntanyes on
les persones i el pitjor la gent’.
 |
| Jordi i Patxi. Foto de Patxi Goñi |
La sort que tenen tots els anònims -menys el venecià- és que no es coneix l’autor per a poder-lo castigar i així anem tirant de dites
mal dites, proverbis jueus, russos i andalusos; anònims turcs, piròmans grecs, sinònim
de les illes Caimans, pebrots de pitillo, pa amb tomàquet, i marmitako...
Perquè recordo ara no al soldat de l’Alexandre el Gran
sinó a la seva mare, dons perquè estic altre cop al cor del Karakorum.
Bon dia PONT DE MAHOMA..!
A finals d’agost de 1988, a la glacera de Godwin
Austen, el Broad Peak em va presentar a l’Oscar Cadiach.
Han passat vint-i-set anys i ens tornem a trobar tots
tres al mateix lloc. El Broad ho ha tingut fàcil, no s’ha mogut i continua
fent companyia al K2.
Estic convençut que desitja que li gratin l’esquena i
el cap amb els grampons per poder dir a la resta de muntanyes:
-Ei Xiques! L’Òscar m’ha triat a mi per acabar els
catorze vuitmils..!
Dons jo, que sóc fill únic, el 2002 em van aparèixer
sis germans i una germana. En Carles es un d’ells i ara el tinc aquí al costat,
entendreu que d’un germà millor no dir gaire res.
Les novetats per a mi son l’Anna i en Patxi. Ja portem
vint dies junts. No conec ni el pare ni la mare de l’Anna però resulta que ella
es una barreja de les meves dues filles… l’Anna no para; l’Anna no calla;
l’Anna omple, l’Anna ho empetiteix tot...
- Anna, ¡ no et
passis que el Broad no arribarà a vuitmil!
Qui no ha escoltat o dit: ‘Anda la hòstia Patxi!’- Oju
amb l’entonació adequada, volen imitar els d’Euskadi.
El nostre Patxi no sé si és aquest però us explicaré
una historia: Hi havia una vegada un cor tant i tant gran -i no em refereixo ni
al pes ni al volum- que només encaixava en el xassís d’en Patxi Goñi.
Son les dotze i vuit minuts de la nit, del 10 de
juliol de 2015 al Camp de Base del Broad.
El Broad Peak es va escalar per primer cop l’any 1957,
no ho sé del cert, però probablement va ser el meu regal de naixement.
-Barraca, millor que dormis!
El soldat d’Alexandre el Gran tenia raó.
Bona nit Pont de Mahoma!
Jordi Bosch ‘Barraca’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Feu els vostres comentaris