ENS HEM TRASLLADAT PER OFERIR-VOS UN MILLOR SERVEI

ENS HEM TRASLLADAT PER OFERIR-VOS UN MILLOR SERVEI

NOS HEMOS TRASLADADO PARA OFRECEROS UN MEJOR SERVICIO

Muntanyes del Karakorum, fredes i amuntegades..!

Si una persona parla amb freqüència d’"abans" és que ja té una certa edat, doncs jo, que sóc una persona gran, us diré que abans en una expedició amb sort enviaves un telegrama a la tornada. Un mes i mig sense notícies entrava en la més absoluta normalitat

Abans, obries la cremallera de la tenda, miraves el cel, i prenies la decisió: sortir cap amunt o quedar-te dins el sac de dormir.

Ara hi ha aparells tecnològics que saben de tot: saben si plourà, nevarà o la intensitat que bufarà el vent ... saben en quin lloc del Món et trobes i darrere quina pedra has anat a cagar aquest matí, per descomptat hi ha quantitat de persones només pendents d'aquests aparells.

- D'aquí a cinc dies, serà idoni per fer cim ...

Segons els aparells els dies 23 i 24 de juliol eren els millors per pujar el Broad Peak, per això durant la matinada del 20 de juliol va sortir gent cap al CI iniciant així l'ascensió al cim, entre ells es trobava la nostra companya "Vespino" . Nosaltres cinc teníem previst sortir el 21 i anar directes al C-II.

El que els aparells no van anunciar va ser la pluja que va caure la nit del 19 al 20 ... La cremallera de la tenda no va funcionar i se’n van anar cap amunt.

Abans del C-I un allau els va agafar de ple.

Alarma!

Oscar, Anna, Patxi, Carles i jo no vam haver de consultar res, ni una paraula, vam agafar els nostres "trastos" i cap amunt.

Quan nosaltres i tres xerpes estàvem enmig del "fregat", (la resta de la gent, ¿on era?), Ens van sacsejar 5 allaus més ...

El resultat sempre podia haver estat pitjor ... clar: tots morts. Ara podem dir, sort! Només ha mort un portador d'altura pakistanès i les greus lesions a la cama de "Vespino".

El dia 20 de juliol va ser llarg, va ser dur i els que ens vam ficar fins al coll al "fregat", si haguéssim estat vedells que ens porten a l'escorxador, la nostra carn l'haguessin hagut de cremar, no servia per a res, hi havia massa estrès.

Hi ha algun aparell que pugui desxifrar el que sento en aquest moment? L'únic que desitjo és que arribi l'helicòpter i es porti la nostra "Vespino" al taller. Ara mateix està amb l’Anna en una tenda que fa d'hospital a 40 minuts del camp base.

Nosaltres formem un grup de 16 escaladors, n'hi ha un que durant tot l'accident no ha mogut ni un dit, vaja és que no s'ha mogut del camp base ! A l’"Antenes" li falten 3 vuit mils per acabar la "puta" llista. Sobretot Patxi, Carles i jo el tenim travessat, l’Òscar diu que té una altra mentalitat ... nosaltres pensem que el que té són uns collons que se'ls trepitja.

El 2002, al Nepal, vaig patir un greu accident ... Carles em va dir que jo estava molt pitjor que "Vespino" ...

Estem aclimatats, físicament em trobo bé però el meu cap ha decidit no voler pujar al Broad Peak ... és una decisió dolorosa ... vull explicar-me i no trobo paraules ... els meus amics no les necessiten ... però jo si ...

Per norma general el soroll de l'helicòpter molesta, ficat en aquest impressionant decorat del Baltoro, és el més semblant a una molèstia de borinot, nosaltres no arribem ni a formigues. Però per una vegada el soroll del borinot s'ha transformat en música celestial ... La "Vespino" avariada ja està de camí a l'hospital.

23 de juliol, tots estan pujant al C-II, ho estic passant fatal. Desitjo que facin cim, inclòs l’"Antenes", però si algú ha de tenir un atac de diarrea o de caspa que sigui ell.

Aquesta nit no he escoltat al Broad cridant:

- Ei noies! l’Òscar m'ha escollit a mi ..!

Jordi Bosch 'Barraca'

Cadiach vol tenir un projecte propi per cada punta del Broad Peak

L’alpinista Òscar Cadiach ha avançat des d’Islamabad (Pakistan) el seu nou projecte. Pujarà els 8.047 metres del Broad Peak, el seu 14è vuitmil, per la vesant xinesa

Foto: Anna Pujol. Integrants de l'expedició al camp base, amb l'asturiana, Rosa Fernández

L’alpinista tarragoní vol associar el seu nom no tant sols a un col·lecció de vuitmils, sinó al d’una muntanya per la qual vols ascendir des d’itineraris nous i imaginatius, tant a prop del seu sempre estimat k2.

Ho farà seguint les traces dels pioners de les grans muntanyes, a través de la poc explorada vesant de la vall de Shaksgam -un territori cedit per Pakistan a la Xina- en una zona molt poc explorada, el que afegeix un plus a l’expedició i al nou projecte de l’alpinista.

La idea encara ha de ser madurada, donada l’envergadura del projecte, que demanarà una durada i uns mitjans molts diferents als emprats per les expedicions conduïdes per agències.

Un nou projecte que Cadiach ha avançat des d’Islamabad, al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma.

Una idea, això sí, que ja ha posat en comú amb la resta d’integrants de l’expedició; el navarrès Patxi Goñi, els gironins Carles Figueras i Jordi Bosch ‘Barraca’ la metgessa, Anna Pujol i els membres de l’expedició internacional, amb els quals Cadiach ha compartit permisos aquest estiu.

Les bona feina d’equip d’aquest estiu, malgrat no aconseguir el cim del Broad, ha engrescat Cadiach ha plantejar-se ara aquest nou i atractiu projecte.

L’aproximació al Broad Peak principal també seria diferent a la d’enguany, ja que ascendirien per la vessant xinesa de la muntanya, per una aresta d’orientació SE, que queda a la dreta de la muntanya, vista des de Concòrdia.

Un terreny inhòspit, més permisos i més dies

El projecte requereix més permisos i més dies d’expedició. (aquesta vegada han estat 40 dies) i un temps i unes condicions de la muntanya òptimes.

Ascendirien per un terreny inhòspit. Cadiach diu que aquesta vessant ‘l’home pràcticament no l’ha trepitjada’, excepte ell mateix, en l’expedició del 1991 i el 1992.

Cadiach parla d’una possible expedició internacional, formada per suïssos, alemanys i catalans.

Podria repetir doncs amb una part dels integrants del grup aplegat a redós de l’agència alemanya (Summit climbs) amb els quals aquest estiu ha compartit permís per fer l’intent del Broad Peak.

Tot i que, insistim, el projecte tot just es perfila i està en fase encara del tot embrionària.

Un projecte propi per cada punta del Broad

El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta.

L’any següent, el 1991, van començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m).

I l’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, van obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Peak Central (8.011 m).

La punta principal (8.047m) encara no ha estat explorada per la vessant xinesa. I assegura que seria una bona expedició i tot un repte a nivell mundial. L’alpinista tindria així un projecte propi per cada punta del Broad Peak.    

Tot el projecte està encara a les beceroles, i serà un cop arribi a Tarragona quan l’alpinista començarà a posar fil a l’agulla per perfilar aquest nou repte.

Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició arribaran aquest dimarts a la tarda a l’aeroport del Prat.

Foto: Anna Pujol. Visita a Sumiyo Tsuzuki

A Islamabad han visitat la companya de l’expedició internacional, la japonesa Sumiyo Tsuzuki, que es recupera de l’operació al turmell provocada per l’allau del Broad.   

Karakorum 'Muntanyes fredes i amuntonades III'

L’Òscar m'ha escollit a mi per acabar els catorze vuit mils. El Broad Peak es va afartar de repetir-ho. Fins al dia 20 de Juliol el Broad semblava satisfeta que estiguéssim allà. Es creia la reina? La escollida? Potser per primera vegada es comparava amb el K2? Què va passar?

Foto: Patxi Goñi. al centre, 'Barraca' = alegria pura.. 

Tots volem respostes clares per poder estar 'tranquils'. Però tots els perquè no tenen la mateixa resposta.

Mentre escric això ens acaben de dir que el polonès que diu que ha fet cim i ha baixat esquiant no és cert, que només va arribar fins al coll. A mi m'importa un pebrot, com si puja amb una màquina de cosir a l'esquena i en xancletes. Però si realment ha mentit és una cabronada.

- Hi ha massa gent en aquestes muntanyes?

- Bé, potser el problema que tenen és tenir més de 8000m. Les que no superen aquesta altura estan soles esperant que pugi algú. És una sort.

- És lògic que l’Òscar vulgui pujar el Broad per acabar la llista del "14", un negoci que funciona de meravella, per periodistes, agències, i públic en general. Es remeten a la 'puta' llista per fer valoracions i tenir a la penya controlada.

- Ei noies, l’Òscar tornarà i una altra vegada em gratarà l'esquena.

- Broad, no tens ni puta idea! L’Òscar tornarà si li ve de gust, però amb l'historial que té no li fa punyetera falta tornar a intentar-ho, no ha de demostrar ni justificar res a ningú. Amb pujar-te a l'esquena o no, no serà ni millor ni pitjor. Només serveix perquè la majoria de periodistes puguin escriure. L’Òscar ha acabat els catorze. Ha superat l'última prova. El públic en general es quedarà tranquil pel mer fet d'haver acabat una llista que per més conya és discutible, ja que hi ha més de catorze.

Us vaig comentar que un soldat anònim d'Alexandre el Gran quan estava per aquestes terres va deixar escrit: 'El millor de les muntanyes són les persones i el pitjor la gent'. Doncs deixar l'exèrcit i té un petit negoci de tres rucs i quatre cavalls per fer transports pel Baltoro. El seu cunyat és propietari d'un restaurant a Skardu on només serveixen arròs, pollastre i aigua.

Òscar, Anna, Patxi i Carles són fantàstics. 'La Vespino' porta dues operacions a Islamabad. Twnwmoa ganes de veure-la. El Broad pot cridar o xiuxiuejar. Nosaltres també.

Patxi 'El Juglar de los gaciares’. Pont de Mahoma, moltes gràcies per deixar-me utilitzar els vostres recursos per difondre per l'espai aquestes petites reflexions. Patxi de part de la meva dona i les meves dues filles: Enhorabona pels teus magnífics escrits, han estat tot un plaer!

Me'n vaig de Skardu pensant que el dia 20 de Juliol, dia de l'accident de 'Vespino' i mort del porter pakistanès, vaig entendre el que volia dir el soldat d'Alexandre el Magne amb el de persones i gents.

Una forta abraçada a tots i per descomptat a tu, Broad Peak, i a tu, amiga Chogolisa, la muntanya que volia ser diferent i ho va aconseguir.

Barraca

Panta rei: tot flueix

"En aquesta expedició, la confiança en mi mateix ve del fet que sé amb certesa que anem cap a on hem d'anar".

Reinhold Messner.

Rudyard Kipling, en el seu llibre Kim, escriu que a l'Himàlaia "no hi ha lloc per als homes". Ja que el seu protagonista era de Lahore, a l'actual Paquistan, penso que és de justícia ampliar aquesta afirmació als àmbits del Karakorum.

Enguany, la cita de Kipling ha esdevingut gairebé profètica. Les condicions en les grans muntanyes del Baltoro han estat pèssimes. Ferran Latorre parlava de "jornada inhumana". De fet, el K2 ni ha permès ni un atac al cim. L'alpinista Rosa Fernandez afirma en el seu blog: "En realidad la montaña no nos permitió ni siquiera tomar decisiones, elegir entre una u otra opción.(...) Pero esta retirada tiene un punto de crueldad extra. El K2 no me ha dado una oportunidad de luchar por él".

Foto: Patxi Goñi. Rescast de Sumiyo Tsuzuki

Mallory escrivia: "Hem vençut un enemic? A cap, excepte a nosaltres mateixos. Hem guanyat un regne? No, i no obstant, sí. Hem aconseguit una satisfacció completa, hem assolit un destí. Lluitar i comprendre, mai un sense l'altre, aquesta és la llei." Però sembla que molts dels alpinistes que enguany han intentat escalar alguna de les grans muntanyes del Baltoro no han pogut ni experimentar aquesta satisfacció de "lluitar i comprendre".

Quan la llei de la muntanya es mostra tan implacable no puc deixar de pensar en el mite de Sísif, condemnat pels déus a empènyer un gran roc pel pendent d'una muntanya i a no aconseguir mai dur-lo fins al capdamunt. Just en el moment d'arribar-hi, la pedra tornava a rodolar rostos avall, obligant el protagonista de la història a reiniciar la seva dura tasca, i així per tota l'eternitat.

L'alpinista, qualificat per Lionel Terray com a "conqueridor de l'inútil", ha begut molt de les fonts mítiques i de la figura de l'heroi. Les experiències viscudes durant l'ascensió a un cim podien valdre tant com la pròpia culminació de l'empresa, o més. Aquest caràcter místic ha anat perdent força a mida que allò qualificat per Zygmund Bauman com a "modernitat líquida" ha impregnat la nostra societat, ara canviant, imprevisible. El mite, com a garantia de pervivència cultural s'esmicola davant de la transitorietat i la desvinculació. Tot flueix i es transmuta; les relacions es mesuren en termes de cost i benefici, la "liquiditat" aplicada en el sentit financer. Cim o no cim, aquesta és la qüestió.

Foto; Anna Pujol. Acumulació de neu. 

Tanmateix, aquest concepte em recorda els preceptes del vell Heràclit, que per allà l'any 500 a.C. afirmava que tot es troba en estat de canvi continu. "Panta rei", deia, tot flueix. Ningú no es pot banyar dos cops en el mateix riu, perquè tant ell com el riu ja han canviat des de l'última vegada. I aquesta percepció és molt coneguda entre els muntanyencs. Si bé les muntanyes sempre són al mateix lloc (amb permís de la tectònica de plaques), cada vegada que t'hi acostes trobes unes condicions diferents, tant del lloc com d'un mateix, que també fan l'ascensió totalment diferent.

Foto: Bloc Rosa Fernández (ella porta el plomes blau, a la foto) 

Parmènides, el rival filosòfic d'Heràclit, no obstant, afirmaria que el Broad Peak sempre és el mateix, immutable, uniforme; està ple del que és. Per això hi podem tornar una vegada i una altra, com l'amic Sísif empenyent la seva càrrega costa amunt. Perquè al capdavall, com va deduir Albert Camus, Sísif descobreix que el dolor del càstig és al peu de la muntanya: "l'esforç mateix per arribar als cims és suficient per omplir un cor d'home. Cal imaginar a Sísif content". Per a Camus, esdevé l'heroi absurd definitiu.

Així és. L'èxit és tornar a les muntanyes, a la mateixa muntanya que sempre és diferent. Parmènides i Heràclit fan bona la necessitat del Mite.

Foto: Anna Pujol. Acumulació de neu. 

Emerson deia: "per molt que voltem el món en cerca de la bellesa, mai no la trobarem si no la portem amb nosaltres". És l'alegria de Sísif, la revenja contra els déus, saber que cada vegada, just abans que el penyal rodoli, sentirà una indescriptible i íntima sensació de llibertat.

Ricard Fernández, 

Guia de mitja muntanya, geòleg i membre del Pont de Mahoma.

Integrant expedició Broad Peak 2014

L’expedició d’Òscar Cadiach arriba a Skardu, després de quatre dies de trekking pel Baltoro

L’alpinista Òscar Cadiach i la resta de l’equip, el navarrès Patxi Goñi, els gironins, Jordi Bosch ‘Barraca’ i Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol, han recorregut la vall del Baltoro, enmig de glaceres des del camp base del Broad

Aquest dimarts arriben a l’aeroport del Prat, una setmana després que l’alpinista anunciés al programa d’alpinisme, El Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, que desistien de fer un segon intent del cim del Broad

Cadiach amb la bandera de Tarragona i amb la dels Jocs Mediterranis de 2017 

A l’alpinista Òscar Cadiach i a la resta de l’expedició, encara els separen una mica més de 500 quilòmetres de la capital del Pakistan, Islamabad. Hi arribaran els propers dies per agafar després un vol de tornada cap a Catalunya. Tenen previst arribar dimarts a la tarda a l’aeroport del Prat, per enllaçar després amb Tarragona. 

L’expedició arribarà a casa després d’haver fet un gran esforç –en tots els sentits- en aquesta muntanya de 8.047 metres. Han hagut de lluitar contra les condicions adverses de la pròpia muntanya, que els han impedit afrontar un atac amb garanties i els han fet desistir d’un cim que hauria convertit Cadiach en el primer català en coronar els 14 vuitmils principals de la terra.

Cadiach ha portat fins el Broad Peak les banderes de Tarragona i la del Jocs Mediterranis, que la ciutat celebrarà el 2017. Una muntanya (el Broad Central, 8.011 m) que ja porta el nom de la ciutat en una de les vies que Cadiach va obrir amb l’expedició ‘Fem Tarragona’ l’any 1990, per la vessant nord, des de la Xina. Va ser en un segon intent.  

Recordem que el dissabte, 25 de juliol, també van recular en l’intent de cim per les males condicions de la neu i per l’elevat risc d’allaus, malgrat arribar amb Goñi i Pujol fins el camp 3 (7.200 m).

El mateix Cadiach reconeixia que s’havia quedat amb ‘amb ganes d’arriscar una mica més’ però va anteposar la seguretat de l’equip a la voluntat de tirar cap amunt, en unes condicions que feien l’ascens ‘molt perillós’.

Dimarts que ve trepitjaran el mateix aeroport del qual van partir el passat divendres, 19 de juny.

Més de 40 dies d’expedició

Ha estat més de 40 dies d’expedició, en els quals han viscut moments molt difícils, com l’allau que el dilluns, 20 de juliol, es va endur la vida d’un portejador d’altura pakistanès i va ferir de gravetat la companya de l’expedició internacional, Sumiyo Tsuzuki.

Tot l’equip va participar activament en el rescat. Fins i tot la metgessa Anna Pujol va intervenir d’urgència en un petit hospital de campanya improvisat -amb la col·laboració de col·legues d’altres expedicions- a la companya nipona, amb una fractura i luxació oberta greu.

Pujol va estar al costat de Sumiyo fins a la seva evacuació en helicòpter des del camp del camp base a l’hospital. Una experiència ‘dura però molt enriquidora’ segons assegura.  

Amb tot, la metgessa apunta que l’autèntic mèrit és el de Cadiach, Goñi, Bosch i Figueras, que van intervenir en el rescat de ‘Vespino’ -com li deien afectuosament- mentre van arribar a caure fins a 5 allaus més entre el camp 1 i el base. Fet que va condicionar i força l’ànim del grup.  

Foto: Patxi Goñi. Rescat de Sumiyo 

Un intent molt dur, amb moltes traves

El rescat, els va obligar a posposar dos dies l’intent al cim de la muntanya. També va condicionar l’ascens; amb una dura pujada directa des de camp base fins al 3 (7.200 m) per tenir alguna opció de cim. 
Cadiach, Goñi, Figueras i Pujol, van enfilar fins els 6.200 m del camp 2 de nit. Després de descansar 4 hores, van seguir fins el següent camp, enmig de fortes ratxes de vent i temperatures molt fredes. Cap als 7.000 metres, el fred es va intensificar i el termòmetre va caure en picat, registrant 15 graus negatius. En aquest punt, el gironí va decidir recular, eren dos quarts de deu de la nit (hora del Pakistan).

Els altres tres, van tenir la sort de trobar una tenda mig abandonada enmig de la forta pendent, que els va obrir el cel i s’hi van abraonar per refugiar-se del gèlid ambient.

El mateix Patxi Goñi relata al seu bloc com van haver d’encendre el fogó simplement per a escalfar l’ambient i es van arraulir tots tres per deixar passar la nit. 

Al matí superaven els 200 metres que els separaven de la tenda de Camp 3, on van arribar després d’haver ‘cremat tots els cartutxos’, com explicava l’endemà Cadiach, en una trucada al Pont de Mahoma.

Aquella nit de divendres, a les 21:30h, van fer l’atac al cim. Cap als 7.300 m es van creuar amb els bascos Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, que baixaven després d’obrir traça amb una progressió ‘inhumana’ fins els 7850m.

La gran dosis d’esforç, així com l’elevat risc d’allaus va truncar també les expectatives dels veterans bascos.

Oiarzabal els va alertar que la zona propera al coll ‘era un autèntic polvorí’. Una mica més amunt, decideixen que el seu camí és cap avall i reculen.

El que va passar després es resumeix en essència en el relat que fa Goñi al seu bloc, del moment en que tots tres apaguen els frontals i s’asseuen mirant el firmament: 

 

‘La nit és serena. Una lluna mitja dibuixa a l'horitzó el contorn de les muntanyes que vigilen el Baltoro. No bufa ni una sola ràfega de vent.

El cel està incrustat de milers de milions d'estrelles i, a la nostra esquerra, llueix, amb el seu característic pols estel·lar, la Via Làctia.

Apaguem els nostres frontals. No pronunciem ni una sola paraula. Els tres mirant cap amunt, embolicats en els nostres granotes de ploma.

Sé en aquest mateix instant, que estic vivint un dels moments més especials de la meva vida...’

Òscar Cadiach desisteix d’un segon intent al Broad Peak i torna cap a casa

L’alpinista Òscar Cadiach no farà un segon intent al Broad Peak. Finalment, no han vist viable aquesta possibilitat i ja estan de tornada per la glacera del Baltoro.

En tres o quatre dies arribaran a Askole, després enllaçaran amb Skardú i des d’aquesta localitat aniran fins a Islamabad, la capital del Pakistan, on agafaran un vol de tornada cap a Catalunya 

Cadiach ho ha anunciat aquest dilluns, en una trucada al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma

Cadiach ha explicat que ha entrat un canvi de temps aquesta passada nit, amb nevades a cotes altes, que incrementa el perill que ja van poder constatar en primer persona la matinada de dissabte passat, en el seu intent a la muntanya.

L’alpinista tarragoní, reitera que aquesta ‘vegada la muntanya no ha volgut deixar-se pujar’.

Foto Patxi Goñi

Reconeix que s’ha quedat ‘amb ganes d’arriscar una mica més’ però considera que després de parlar amb integrants de l’expedició –també amb la d’altres que han optat per marxar- tothom coincideix  en què un atac al Broad és molt perillós en aquestes condicions.

S’ha pogut constar en altres muntanyes, com el veí K2, on hi ha hagut diversos allaus, com el que va escombrar el primer camp d’altura fa pocs dies, segons relatava l'alpinista asturiana Rosa Fernández al seu bloc. 

Cal recordar que ara fa just una setmana, - dilluns dia 20- un allau entre el camp base i el camp 1 del Broad Peak, va provocar la mort d’un portejador d’altura pakistanès i va ferir de gravetat la japonesa Sumiyo Tsuzuki, companya de l’expedició internacional que compartia el permís amb Cadiach.

Afegeix l’alpinista tarragoní que la gran majoria d’expedicions han marxat del camp base, i l’agència de la seva ja ha desmantellat tota la infraestructura i han fet arribar els porters, pel camí de tornada en el trekking pel Baltoro.

Diu que ‘els faltat la cirereta del pastís’ però confia que en un futur la podran retrobar. Cadiach destacat la gran cohesió entre els integrants de l’expedició, el navarrès Patxi Goñi, els gironins Jordi Bosch ‘Barraca’ i Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol, que han fet un gran treball d’equip.

Amb tot, ha recordat que el permís per pujar el Broad Peak té una dura tres mesos i encara tenen dies de marge, però deixa per més endavant la decisió d’una possible tornada aquest mateix estiu al Karakorum. Ara per ara, segons ha dit des de concòrdia, ho veu complicat.